Des que tinc ús de memòria, em remeno entre components d’ordinador. Ja amb 9 anys desmuntava i muntava l’ordinador del meu pare, a qui dono gràcies per la seva infinita paciència, ja que en aquells moments no tenia idea del que feia. Passava hores en una botiga d’informàtica del barri, amb el meu ordinador, veient com el trastejaven i com es reparaven els d’altres que compartien sala. La curiositat creixia cada cop més.

Sempre he estat en contacte amb ordinadors i dispositius informàtics, cada sistema operatiu, cada programa, m’han cridat l’atenció i els he posat a prova, intentant trobar els seus límits.

No obstant, la vida es curiosa; no vaig fer cap formació professional en informàtica fins ja ben adult. Únicament aprenent de l’experimentació, els articles en revistes i blogs, i les experiències de companys de fatiga.

He estat treballant atenent a persones com a tècnic en emergències sanitàries durant 17 anys, on he après a tractar amb tot tipus de persones, de totes les edats possibles. Trobareu en mi un professional amable i afectuós, amb una empatia molt treballada.

Sempre he estat assessorant a familiars, amics i companys de feina sobre les seves màquines. Millorant-les sempre que ha estat possible.

Fa uns anys vaig decidir acabar de professionalitzar aquesta curiositat, i vaig decidir cursar un cicle superior d’administrador de sistemes informàtics en xarxa, on gràcies als docents de la Caparrella vaig poder consolidar el que ja sabia, i vaig especialitzar-me en bases de dades i administració de sistemes operatius, i per descomptat, servidors i altres elements de xarxes.